Amb motiu de la finalització del seminari sobre les TIC que he realitzat un deixe ací penjades algunes de les activitats que poden interesar-vos. Per a la primera, cal utilitzar el sankoré. A la segona hi ha activitats per fer amb pissarra digital i la tercera es diu "la caza del tesoro".
1--> Sankoré
2--> Caza del tesoro
3--> Pissarra digital
dimarts, 13 de maig del 2014
dijous, 8 de març del 2012
Parlant amb la iaia
Com eren les festes de la Magdalena abans
Com eren les festes de Castelló abans? De segur que una pregunta com aquesta ha passat alguna vegada per les nostres ments o per les dels més menuts a casa...i clar on podem trobar millor resposta que en els grans?
Bé, doncs jo açò ho he rumiat moltes vegades de menuda, ja que aquestes festes les he viscut de tota la vida en família. Però, mai havia sabut si havien estat així sempre i per aquesta raó vaig decidir, com no podia ser d’altra manera, parlar amb la meua iaia Rosario, ja que ella és part de la nostra colla també, una colla plena d’arrels i sentiments castelloners.
Colla el Magre, sí així s’anomena, com m’explica l’àvia, degut al malnom amb el que el meu iaio era conegut. Tomàs el Magre, el de la marjal. “No crec que siga menester, fer molta explicació de per què aquest malnom”,em diu, “doncs el seu propi nom ho indica i pots suposar el que encisava al iaio esmorzar pel matí...” “Però, pensa que encara que ara tinguem colla i vivim la festa al màxim, tot no ha sigut sempre així i les festes també han anat canviant amb el pas del temps.”
Per contra d’ara, que el no poder eixir un dia per la nit suposaria, per als més joves tota una desgràcia, fa uns 40-50 anys era el més habitual. I com la meua iaia diu:
-Eixir?No, no. Jo no he eixit mai de nit, ni quan estava a punt de casar-me!
-Ara entenc les carasses que ens fiques de vegades quan veus l’hora a la que eixim de casa!!!, li conteste per fer-li ràbia.
A més, abans no sols eren diferents les nits magdaleneres o la manera de planificar els dies, sinó que també es troben diferencies fins als monuments que identifiquen la nostra festa,les gaiates, on la iaia comenta que abans eren molt més elaborades i boniques i que les dones que representaven una comissió tenien edats diferents a les actuals. “No eren tan xiquetes com ara...”em diu.
Aleshores açò em va fer pensar...
-I si ara són més joves, abans hi havia regina major i infantil de les festes o no existiria açò?, li pregunte a la meua iaia.
-Doncs mira això, la veritat, no ha estat sempre, ja que va ser per l’any 41 quan va començar a triar-se dues regines per a les festes, data que coincidí amb el premi a la gaiata del nostre barri, respon.
-Llavors si que ha canviat tot, si..., pense inconscientment en veu alta.
-Ai filla! Del pas del temps ningú s’escapa, diu l’àvia entre somriures.
I clar, ara arriba el meu moment de reflexió i em volteja el cap la idea de... fins quin punt arriba el canvi de les coses? Del nostre lloc, de les nostres costums, de les nostres festes o de la nostra vida? Seguirà ja la colla El Magre així per sempre?
Com eren les festes de Castelló abans? De segur que una pregunta com aquesta ha passat alguna vegada per les nostres ments o per les dels més menuts a casa...i clar on podem trobar millor resposta que en els grans?
Bé, doncs jo açò ho he rumiat moltes vegades de menuda, ja que aquestes festes les he viscut de tota la vida en família. Però, mai havia sabut si havien estat així sempre i per aquesta raó vaig decidir, com no podia ser d’altra manera, parlar amb la meua iaia Rosario, ja que ella és part de la nostra colla també, una colla plena d’arrels i sentiments castelloners.
Colla el Magre, sí així s’anomena, com m’explica l’àvia, degut al malnom amb el que el meu iaio era conegut. Tomàs el Magre, el de la marjal. “No crec que siga menester, fer molta explicació de per què aquest malnom”,em diu, “doncs el seu propi nom ho indica i pots suposar el que encisava al iaio esmorzar pel matí...” “Però, pensa que encara que ara tinguem colla i vivim la festa al màxim, tot no ha sigut sempre així i les festes també han anat canviant amb el pas del temps.”
Per contra d’ara, que el no poder eixir un dia per la nit suposaria, per als més joves tota una desgràcia, fa uns 40-50 anys era el més habitual. I com la meua iaia diu:
-Eixir?No, no. Jo no he eixit mai de nit, ni quan estava a punt de casar-me!
-Ara entenc les carasses que ens fiques de vegades quan veus l’hora a la que eixim de casa!!!, li conteste per fer-li ràbia.
A més, abans no sols eren diferents les nits magdaleneres o la manera de planificar els dies, sinó que també es troben diferencies fins als monuments que identifiquen la nostra festa,les gaiates, on la iaia comenta que abans eren molt més elaborades i boniques i que les dones que representaven una comissió tenien edats diferents a les actuals. “No eren tan xiquetes com ara...”em diu.
Aleshores açò em va fer pensar...
-I si ara són més joves, abans hi havia regina major i infantil de les festes o no existiria açò?, li pregunte a la meua iaia.
-Doncs mira això, la veritat, no ha estat sempre, ja que va ser per l’any 41 quan va començar a triar-se dues regines per a les festes, data que coincidí amb el premi a la gaiata del nostre barri, respon.
-Llavors si que ha canviat tot, si..., pense inconscientment en veu alta.
-Ai filla! Del pas del temps ningú s’escapa, diu l’àvia entre somriures.
I clar, ara arriba el meu moment de reflexió i em volteja el cap la idea de... fins quin punt arriba el canvi de les coses? Del nostre lloc, de les nostres costums, de les nostres festes o de la nostra vida? Seguirà ja la colla El Magre així per sempre?
dimecres, 7 de març del 2012
dimarts, 30 de novembre del 2010
"De qué parlem quan parlem dels llibres de text?" Jaume Martínez Bonafé. (Opinió)
El món de l’educació de la mateixa forma que el món en general, canvia amb el pas del temps i la necessitat de renovar-se és cada vegada més evident. Per això, és necessari crear una educació que vaja al mateix pas que el nostre entorn. Des de fa molts anys, el llibre de text ha sigut aquella meravellosa guia per seguir i per guiar els mestres, els estudiants i tota la seua formació, però ara apareixen dubtes sobre aquest mètode i sobre els seus avantatges o desavantatges. I apareix aquesta important qüestió, que com jo es fa molta més gent, com per exemple Jaume Martínez Bonafé, serà aquest el millor mètode per tal d’aconseguir una educació adient al nostre temps?
Com bé sabem els llibres no són sols paper, fulles...etc. són molt més. Actualment el negoci dels llibres mou molt més del que aparenta o ens pensem. Elegir un llibre correcte o no, que continga més o menys exercicis pareix que ja no és allò que ens mareja, el que ara volem, és saber quines són les raons per les quals hauríem o no de fer del llibre de text una necessitat a les nostres classes.
En principi hem de saber que un llibre d’un mateix curs pot ser molt diferent, per ser d’un autor o un altre, és a dir, el llibre sempre portarà darrere una teoria pedagògica, que anirà lligada a aquelles persones que el fan. Aleshores, el que caldria preguntar-se, és si sabem realment quin és el mestre que utilitza aquest llibre o aquell altre?
Des de que existeix la pedagogia escolàstica s’utilitza el llibre de text, a més aquest mètode desprès s’ha universalitzat i es manté fins els nostres dies. El que es fa amb aquesta metodologia és realitzar una separació entre el subjecte i el coneixement en sí, es tracta com alguna cosa que està fora de la persona i que ve proposada ja. I s’arriba així al pensament que el coneixement deu vindre donat pel currículum. Altra separació que es faria seria tractar de deixar fora també la vida social del subjecte a l’hora de parlar de l’ensenyança, per tal de que aquesta conseguisca uns alumes amb una predisposició igual per poder aplicar una única forma de transmetre coneixements.
Per tant, per acabar amb açò hauríem de reflexionar sobre diferents formes de fer educació i pensar sí podem ensenyar o no amb la mateixa qualitat amb un llibre o sense ell.
Des de el meu punt de vista, crec que és necessari obrir per fi el món de l’educació per poder descobrir coses noves i així poder veure si realment funcionen o no altres mètodes que es venen proposant per molts professionals relacionats amb l’educació.
Com bé sabem els llibres no són sols paper, fulles...etc. són molt més. Actualment el negoci dels llibres mou molt més del que aparenta o ens pensem. Elegir un llibre correcte o no, que continga més o menys exercicis pareix que ja no és allò que ens mareja, el que ara volem, és saber quines són les raons per les quals hauríem o no de fer del llibre de text una necessitat a les nostres classes.
En principi hem de saber que un llibre d’un mateix curs pot ser molt diferent, per ser d’un autor o un altre, és a dir, el llibre sempre portarà darrere una teoria pedagògica, que anirà lligada a aquelles persones que el fan. Aleshores, el que caldria preguntar-se, és si sabem realment quin és el mestre que utilitza aquest llibre o aquell altre?
Des de que existeix la pedagogia escolàstica s’utilitza el llibre de text, a més aquest mètode desprès s’ha universalitzat i es manté fins els nostres dies. El que es fa amb aquesta metodologia és realitzar una separació entre el subjecte i el coneixement en sí, es tracta com alguna cosa que està fora de la persona i que ve proposada ja. I s’arriba així al pensament que el coneixement deu vindre donat pel currículum. Altra separació que es faria seria tractar de deixar fora també la vida social del subjecte a l’hora de parlar de l’ensenyança, per tal de que aquesta conseguisca uns alumes amb una predisposició igual per poder aplicar una única forma de transmetre coneixements.
Per tant, per acabar amb açò hauríem de reflexionar sobre diferents formes de fer educació i pensar sí podem ensenyar o no amb la mateixa qualitat amb un llibre o sense ell.
Des de el meu punt de vista, crec que és necessari obrir per fi el món de l’educació per poder descobrir coses noves i així poder veure si realment funcionen o no altres mètodes que es venen proposant per molts professionals relacionats amb l’educació.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Nuestra experiencia con el spot.
En la primera sesión que quedamos para realizar el trabajo, no teníamos muy clara la idea que queríamos que reflejará nuestro spot, los materiales o los programas de los que disponíamos para hacerlo. Así que decidimos hacer una búsqueda de programas en Internet de forma individual y también pensar ideas claves de las que podría tratar el spot para que en la siguiente sesión se pusieran en común.
Ya fue en la segunda sesión donde hicimos una lluvia de ideas sobre el tema del que podría tratar el spot y surgieron bastantes ideas como por ejemplo, la idea de dos mundos: uno tecnológico y otro dónde solo se utilizaran los libros de textos; crear un superhéroe que tuviera superpoderes gracias al uso de las nuevas tecnologías o la idea de que los niños hacen lo que ven y trabajarlo mediante espejos.
Ideas de entre las cuales elegimos el argumento de nuestro spot. Comienza con una noticia de un telediario, donde un niño se ve atacado por una tropa de libros de texto y una tropa de ordenadores, que llegan del mundo de las TIC, lo salva del ataque.
Finalmente aparece el niño utilizando las nuevas tecnologías y en la pantalla del ordenador, el niño intenta hacer un puzzle que no puede terminar porque le falta una pieza muy importante, la que corresponde al profesorado.
En la tercera sesión, después de tener la idea pensamos como podríamos plasmarla en el video. Respondimos a preguntas como: ¿Dónde grabaremos las escenas? ¿De qué material disponemos? ¿Cuántas escenas tendrá el spot? creando de esta forma un guion.
Así que decidimos por un lado, grabar en una de las cabina de la biblioteca y utilizar la moqueta del suelo como fondo y por otro, utilizar como personaje principal un muñeco y como personajes secundarios: ordenadores, USB's, teclados, libros... animados mediante plastelina o teas.
Después de esta sesión ha habido una cuantas más, muchas horas de trabajo y de experimentación con diferentes programas, probando diferente música del Jamendo, diferentes secuencias de imágenes,distintos planos para hacer las fotografías, varias grabaciones...
Finalmente, en esta última sesión hemos subido todas las fotos, que han sido tomadas por nosotras y que aparecen en el video, en Flickr, puesto que las demás que hemos utilizado las hemos descargado de esta misma web.
Además de colgar con una gran satisfacción nuestro spot ya acabado en el Youtube, aquí os lo dejamos.
Y por último, destacar que detrás de la elaboración de este spot quedan muchas enseñanzas aprendidas que utilizaremos como futuras docentes. Podríamos decir que estas dos semanas han sido para nosotras, como un curso intensivo en nuevas tecnologías dónde, gracias a éstas hemos recibido clases sobre el uso de programas de tratamiento de video, de imágenes, de música... basándose la idea de aprender a aprender por nosotras mismas.
Ya fue en la segunda sesión donde hicimos una lluvia de ideas sobre el tema del que podría tratar el spot y surgieron bastantes ideas como por ejemplo, la idea de dos mundos: uno tecnológico y otro dónde solo se utilizaran los libros de textos; crear un superhéroe que tuviera superpoderes gracias al uso de las nuevas tecnologías o la idea de que los niños hacen lo que ven y trabajarlo mediante espejos.
Ideas de entre las cuales elegimos el argumento de nuestro spot. Comienza con una noticia de un telediario, donde un niño se ve atacado por una tropa de libros de texto y una tropa de ordenadores, que llegan del mundo de las TIC, lo salva del ataque.
Finalmente aparece el niño utilizando las nuevas tecnologías y en la pantalla del ordenador, el niño intenta hacer un puzzle que no puede terminar porque le falta una pieza muy importante, la que corresponde al profesorado.
En la tercera sesión, después de tener la idea pensamos como podríamos plasmarla en el video. Respondimos a preguntas como: ¿Dónde grabaremos las escenas? ¿De qué material disponemos? ¿Cuántas escenas tendrá el spot? creando de esta forma un guion.
Así que decidimos por un lado, grabar en una de las cabina de la biblioteca y utilizar la moqueta del suelo como fondo y por otro, utilizar como personaje principal un muñeco y como personajes secundarios: ordenadores, USB's, teclados, libros... animados mediante plastelina o teas.
Después de esta sesión ha habido una cuantas más, muchas horas de trabajo y de experimentación con diferentes programas, probando diferente música del Jamendo, diferentes secuencias de imágenes,distintos planos para hacer las fotografías, varias grabaciones...
Finalmente, en esta última sesión hemos subido todas las fotos, que han sido tomadas por nosotras y que aparecen en el video, en Flickr, puesto que las demás que hemos utilizado las hemos descargado de esta misma web.
Además de colgar con una gran satisfacción nuestro spot ya acabado en el Youtube, aquí os lo dejamos.
Y por último, destacar que detrás de la elaboración de este spot quedan muchas enseñanzas aprendidas que utilizaremos como futuras docentes. Podríamos decir que estas dos semanas han sido para nosotras, como un curso intensivo en nuevas tecnologías dónde, gracias a éstas hemos recibido clases sobre el uso de programas de tratamiento de video, de imágenes, de música... basándose la idea de aprender a aprender por nosotras mismas.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Un dia dins de la universitat de visita
Bé ja he treballat amb flickr, cosa que fins ara no havia fet mai.
L’experiència ha anat molt bé ja que m’ha paregut molt interessant poder compartir les fotos amb tots els companys al igual que poder observar tots el treball de tots, ja que més o menys les fotos són prou paregudes pel que he vist. En un principi anava una mica perduda i per tant no ho manejava molt bé, però a poc a poc he anat agafant més pràctica. El que he fet ha sigut fer una xicoteta visita guiada per la UJI, ensenyant fotos de cada una de les facltats així com també llocs com el rectorat, o la biblioteca.
Despès de ficar les fotos he inclòs un breu comentari en cadascuna per a poder organitzar-les millor i anant mostrant el nom de cada edifici. I finalment, he pujat aquestes fotos al grup de clase de flickr per a que tots els companys pugueren vore-les com jo he fet amb les seues.
El que he après en aquesta pràctica ha sigut a part de com es pugen fotos a una pàgina, com ara Flickr, com poder organitzar-les, comentar-les, etc per a poder contar molt en molt poca lletra. Ja que estem acostumats a allargar els comentaris innecessàriament i mitjançant aquest treball s’observa com moltes vegades les coses breus expliquen molt més que altres.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Cinc idees clau sobre la competència digital
๏1. -La competencia digital consiste en disponer de habilidades para buscar, obtener, procesar y comunicar información, para poder trasformarla en conocimiento.
๏2. -Para ello se utilizan técnicas y estrategias diversas siguiendo soportes de carácter (oral, impreso, audiovisual, digital o multimedia). Y esto requiere el dominio de lenguajes específicos básicos (textual, numérico, icónico, visual, gráfico y sonoro) y de sus pautas de decodificación y transferencia.
๏3. -Es necesario transformar la información en conocimiento, por ello se exige destrezas de razonamiento para organizar la información, relacionarla, analizarla, sintetizarla y hacer inferencias y deducciones de diferentes niveles de diferentes niveles de complejidad.
๏4. -Además como objetivo a la contribución del área en las competencias básicas del conocimiento del medio natural, social y cultural, es necesario utilizar las TIC para conseguir información y como instrumento para aprender y compartir conocimientos.
๏5. -Considerando las características tanto del área como del alumnado,
se utilizarán en todos los ciclos de la Educación Primaria, de forma
sistemática y progresiva, los procedimientos de búsqueda, selección y
análisis de la información, a través de las fuentes tradicionales y el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.
๏2. -Para ello se utilizan técnicas y estrategias diversas siguiendo soportes de carácter (oral, impreso, audiovisual, digital o multimedia). Y esto requiere el dominio de lenguajes específicos básicos (textual, numérico, icónico, visual, gráfico y sonoro) y de sus pautas de decodificación y transferencia.
๏3. -Es necesario transformar la información en conocimiento, por ello se exige destrezas de razonamiento para organizar la información, relacionarla, analizarla, sintetizarla y hacer inferencias y deducciones de diferentes niveles de diferentes niveles de complejidad.
๏4. -Además como objetivo a la contribución del área en las competencias básicas del conocimiento del medio natural, social y cultural, es necesario utilizar las TIC para conseguir información y como instrumento para aprender y compartir conocimientos.
๏5. -Considerando las características tanto del área como del alumnado,
se utilizarán en todos los ciclos de la Educación Primaria, de forma
sistemática y progresiva, los procedimientos de búsqueda, selección y
análisis de la información, a través de las fuentes tradicionales y el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)