"De qué parlem quan parlem dels llibres de text?" Jaume Martínez Bonafé. (Opinió)

El món de l’educació de la mateixa forma que el món en general, canvia amb el pas del temps i la necessitat de renovar-se és cada vegada més evident. Per això, és necessari crear una educació que vaja al mateix pas que el nostre entorn. Des de fa molts anys, el llibre de text ha sigut aquella meravellosa guia per seguir i per guiar els mestres, els estudiants i tota la seua formació, però ara apareixen dubtes sobre aquest mètode i sobre els seus avantatges o desavantatges. I apareix aquesta important qüestió, que com jo es fa molta més gent, com per exemple Jaume Martínez Bonafé, serà aquest el millor mètode per tal d’aconseguir una educació adient al nostre temps?

Com bé sabem els llibres no són sols paper, fulles...etc. són molt més. Actualment el negoci dels llibres mou molt més del que aparenta o ens pensem. Elegir un llibre correcte o no, que continga més o menys exercicis pareix que ja no és allò que ens mareja, el que ara volem, és saber quines són les raons per les quals hauríem o no de fer del llibre de text una necessitat a les nostres classes.

En principi hem de saber que un llibre d’un mateix curs pot ser molt diferent, per ser d’un autor o un altre, és a dir, el llibre sempre portarà darrere una teoria pedagògica, que anirà lligada a aquelles persones que el fan. Aleshores, el que caldria preguntar-se, és si sabem realment quin és el mestre que utilitza aquest llibre o aquell altre?

Des de que existeix la pedagogia escolàstica s’utilitza el llibre de text, a més aquest mètode desprès s’ha universalitzat i es manté fins els nostres dies. El que es fa amb aquesta metodologia és realitzar una separació entre el subjecte i el coneixement en sí, es tracta com alguna cosa que està fora de la persona i que ve proposada ja. I s’arriba així al pensament que el coneixement deu vindre donat pel currículum. Altra separació que es faria seria tractar de deixar fora també la vida social del subjecte a l’hora de parlar de l’ensenyança, per tal de que aquesta conseguisca uns alumes amb una predisposició igual per poder aplicar una única forma de transmetre coneixements.

Per tant, per acabar amb açò hauríem de reflexionar sobre diferents formes de fer educació i pensar sí podem ensenyar o no amb la mateixa qualitat amb un llibre o sense ell.

Des de el meu punt de vista, crec que és necessari obrir per fi el món de l’educació per poder descobrir coses noves i així poder veure si realment funcionen o no altres mètodes que es venen proposant per molts professionals relacionats amb l’educació.

Nuestra experiencia con el spot.

En la primera sesión que quedamos para realizar el trabajo, no teníamos muy clara la idea que queríamos que reflejará nuestro spot, los materiales o los programas de los que disponíamos para hacerlo. Así que decidimos hacer una búsqueda de programas en Internet de forma individual y también pensar ideas claves de las que podría tratar el spot para que en la siguiente sesión se pusieran en común.

Ya fue en la segunda sesión donde hicimos una lluvia de ideas sobre el tema del que podría tratar el spot y surgieron bastantes ideas como por ejemplo, la idea de dos mundos: uno tecnológico y otro dónde solo se utilizaran los libros de textos; crear un superhéroe que tuviera superpoderes gracias al uso de las nuevas tecnologías o la idea de que los niños hacen lo que ven y trabajarlo mediante espejos.

Ideas de entre las cuales elegimos el argumento de nuestro spot. Comienza con una noticia de un telediario, donde un niño se ve atacado por una tropa de libros de texto y una tropa de ordenadores, que llegan del mundo de las TIC, lo salva del ataque.
Finalmente aparece el niño utilizando las nuevas tecnologías y en la pantalla del ordenador, el niño intenta hacer un puzzle que no puede terminar porque le falta una pieza muy importante, la que corresponde al profesorado.

En la tercera sesión, después de tener la idea pensamos como podríamos plasmarla en el video. Respondimos a preguntas como: ¿Dónde grabaremos las escenas? ¿De qué material disponemos? ¿Cuántas escenas tendrá el spot? creando de esta forma un guion.
Así que decidimos por un lado, grabar en una de las cabina de la biblioteca y utilizar la moqueta del suelo como fondo y por otro, utilizar como personaje principal un muñeco y como personajes secundarios: ordenadores, USB's, teclados, libros... animados mediante plastelina o teas.

Después de esta sesión ha habido una cuantas más, muchas horas de trabajo y de experimentación con diferentes programas, probando diferente música del Jamendo, diferentes secuencias de imágenes,distintos planos para hacer las fotografías, varias grabaciones...

Finalmente, en esta última sesión hemos subido todas las fotos, que han sido tomadas por nosotras y que aparecen en el video, en Flickr, puesto que las demás que hemos utilizado las hemos descargado de esta misma web.
Además de colgar con una gran satisfacción nuestro spot ya acabado en el Youtube, aquí os lo dejamos.


Y por último, destacar que detrás de la elaboración de este spot quedan muchas enseñanzas aprendidas que utilizaremos como futuras docentes. Podríamos decir que estas dos semanas han sido para nosotras, como un curso intensivo en nuevas tecnologías dónde, gracias a éstas hemos recibido clases sobre el uso de programas de tratamiento de video, de imágenes, de música... basándose la idea de aprender a aprender por nosotras mismas.