Com eren les festes de la Magdalena abans
Com eren les festes de Castelló abans? De segur que una pregunta com aquesta ha passat alguna vegada per les nostres ments o per les dels més menuts a casa...i clar on podem trobar millor resposta que en els grans?
Bé, doncs jo açò ho he rumiat moltes vegades de menuda, ja que aquestes festes les he viscut de tota la vida en família. Però, mai havia sabut si havien estat així sempre i per aquesta raó vaig decidir, com no podia ser d’altra manera, parlar amb la meua iaia Rosario, ja que ella és part de la nostra colla també, una colla plena d’arrels i sentiments castelloners.
Colla el Magre, sí així s’anomena, com m’explica l’àvia, degut al malnom amb el que el meu iaio era conegut. Tomàs el Magre, el de la marjal. “No crec que siga menester, fer molta explicació de per què aquest malnom”,em diu, “doncs el seu propi nom ho indica i pots suposar el que encisava al iaio esmorzar pel matí...” “Però, pensa que encara que ara tinguem colla i vivim la festa al màxim, tot no ha sigut sempre així i les festes també han anat canviant amb el pas del temps.”
Per contra d’ara, que el no poder eixir un dia per la nit suposaria, per als més joves tota una desgràcia, fa uns 40-50 anys era el més habitual. I com la meua iaia diu:
-Eixir?No, no. Jo no he eixit mai de nit, ni quan estava a punt de casar-me!
-Ara entenc les carasses que ens fiques de vegades quan veus l’hora a la que eixim de casa!!!, li conteste per fer-li ràbia.
A més, abans no sols eren diferents les nits magdaleneres o la manera de planificar els dies, sinó que també es troben diferencies fins als monuments que identifiquen la nostra festa,les gaiates, on la iaia comenta que abans eren molt més elaborades i boniques i que les dones que representaven una comissió tenien edats diferents a les actuals. “No eren tan xiquetes com ara...”em diu.
Aleshores açò em va fer pensar...
-I si ara són més joves, abans hi havia regina major i infantil de les festes o no existiria açò?, li pregunte a la meua iaia.
-Doncs mira això, la veritat, no ha estat sempre, ja que va ser per l’any 41 quan va començar a triar-se dues regines per a les festes, data que coincidí amb el premi a la gaiata del nostre barri, respon.
-Llavors si que ha canviat tot, si..., pense inconscientment en veu alta.
-Ai filla! Del pas del temps ningú s’escapa, diu l’àvia entre somriures.
I clar, ara arriba el meu moment de reflexió i em volteja el cap la idea de... fins quin punt arriba el canvi de les coses? Del nostre lloc, de les nostres costums, de les nostres festes o de la nostra vida? Seguirà ja la colla El Magre així per sempre?
