Dades personals

La meva foto
Blog amb eines educatives Tania Ruiz

dimarts, 30 de novembre del 2010

"De qué parlem quan parlem dels llibres de text?" Jaume Martínez Bonafé. (Opinió)

El món de l’educació de la mateixa forma que el món en general, canvia amb el pas del temps i la necessitat de renovar-se és cada vegada més evident. Per això, és necessari crear una educació que vaja al mateix pas que el nostre entorn. Des de fa molts anys, el llibre de text ha sigut aquella meravellosa guia per seguir i per guiar els mestres, els estudiants i tota la seua formació, però ara apareixen dubtes sobre aquest mètode i sobre els seus avantatges o desavantatges. I apareix aquesta important qüestió, que com jo es fa molta més gent, com per exemple Jaume Martínez Bonafé, serà aquest el millor mètode per tal d’aconseguir una educació adient al nostre temps?

Com bé sabem els llibres no són sols paper, fulles...etc. són molt més. Actualment el negoci dels llibres mou molt més del que aparenta o ens pensem. Elegir un llibre correcte o no, que continga més o menys exercicis pareix que ja no és allò que ens mareja, el que ara volem, és saber quines són les raons per les quals hauríem o no de fer del llibre de text una necessitat a les nostres classes.

En principi hem de saber que un llibre d’un mateix curs pot ser molt diferent, per ser d’un autor o un altre, és a dir, el llibre sempre portarà darrere una teoria pedagògica, que anirà lligada a aquelles persones que el fan. Aleshores, el que caldria preguntar-se, és si sabem realment quin és el mestre que utilitza aquest llibre o aquell altre?

Des de que existeix la pedagogia escolàstica s’utilitza el llibre de text, a més aquest mètode desprès s’ha universalitzat i es manté fins els nostres dies. El que es fa amb aquesta metodologia és realitzar una separació entre el subjecte i el coneixement en sí, es tracta com alguna cosa que està fora de la persona i que ve proposada ja. I s’arriba així al pensament que el coneixement deu vindre donat pel currículum. Altra separació que es faria seria tractar de deixar fora també la vida social del subjecte a l’hora de parlar de l’ensenyança, per tal de que aquesta conseguisca uns alumes amb una predisposició igual per poder aplicar una única forma de transmetre coneixements.

Per tant, per acabar amb açò hauríem de reflexionar sobre diferents formes de fer educació i pensar sí podem ensenyar o no amb la mateixa qualitat amb un llibre o sense ell.

Des de el meu punt de vista, crec que és necessari obrir per fi el món de l’educació per poder descobrir coses noves i així poder veure si realment funcionen o no altres mètodes que es venen proposant per molts professionals relacionats amb l’educació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada